Aquesta mateixa setmana tenen lloc a l’Hospitalet de Llobregat les Terceres Jornades del Comitè Nacional de Prevenció del Tabaquisme. Formo part, amb una dotzena de col·legues més, del Comitè Científic de les Jornades, que presideix en Carles Ariza, bon col·lega i amic. No vaig poder resistir-me a la invitació que em va fer fa uns mesos, i menys quan em va plantejar una novetat a les Jornades. A més del caire “formatiu” que tradicionalment tenen, la Junta del Comitè apostava per fer la recerca més present, amb un format una mica innovador, consistent en una sessió sobre recerca, amb la presentació de projectes en marxa. L’encàrrec era vetllar, amb el Carles mateix, per aquesta sessió i fer la xerrada introductòria sobre “la situació sobre de la recerca en tabaquisme a Espanya”.
Com a pas previ per preparar la ponència (de 20 minutets) he decidit posar ordre i esbossar algunes de les idees a desenvolupar. Després ja vindrà el
com ho explico amb unes diapositives que m’ajudin a fer un discurs coherent i,
si és possible, interessant i amè per a l’audiència.
Potser la primera cosa que cal fer és definir què entenem per “recerca en tabaquisme”.
A mi m’agrada més utilitzar recerca en “control
del tabac”, que crec és una denominació més inclusiva i que
internacionalment s’està utilitzant en les darreres dècades (“tobacco control
research”). Entenc per recerca en control del tabac aquella recerca dirigida a conèixer com prevenir el consum de
tabac a nivell individual i poblacional, desenvolupar intervencions i avaluar
la seva efectivitat. Recerca en control del tabac inclou conèixer com
s’expandeix l’epidèmia, com evoluciona al llarg del temps en un lloc concret i
a nivell mundial o quins efectes té el consum de tabac i l’exposició al fum
sobre la salut de les persones. Recerca en control del tabac també es refereix
a conèixer els mecanismes pels quals les persones esdevenen fumadores (des de
recerca bàsica sobre farmacologia de la nicotina o polimorfismes genètics a
factors grupals o el paper del cinema o la publicitat), desenvolupar i avaluar
l’eficàcia de tractaments (farmacològics i no farmacològics), o estudiar la
influència dels aspectes socials i econòmics en la prevenció, el manteniment o
l’abandonament de l’hàbit. La vitalitat de la recerca en control del tabac es
reflecteix en que disposem de dues revistes internacionals altament especialitzades
(Tobacco Control i Nicotine Tobacco Research), a banda
de les nombroses revistes generalistes i d’especialitats que acullen una ingent
producció científica en tots aquests àmbits. Per cert, us recomano el número
especial de Tobacco Control per celebrar el seu 20è aniversari: és la més
clara mostra de les variades aportacions de la recerca en control del tabac per
aturar l’epidèmia.
Per això mateix, i en segon lloc, crec que una bona fotografia de la recerca en tabac
a Espanya s’hauria de fer a partir justament a partir dels articles, que
són el resultat esperat de la recerca. Intentaré fer unes cerques “pragmàtiques”
per poder tenir una idea (cal encertar amb els termes de cerca!): quants
articles s’han publicat en els darrers 10 o 20 anys?, quina ha estat
l’evolució? quants en revistes internacionals?, quins temes han abordat
(epidemiologia, conseqüències del tabac, prevenció, tractament)?. Vull fugir d’anàlisis
bibliomètriques sofisticades, que tampoc ser fer, i intentar obtenir una foto
fàcil d’entendre (però no simplista). La foto potser seria més completa si
pogués revisar els projectes de recerca en marxa. Però això és complex. Bona part
de la recerca és finançada per les administracions (FIS, agències de comunitats
autònomes) i l’accés a les seves bases de dades de projectes, tot i que és
possible, és molt complicada. Però a més bona part de la recerca té finançament
d’altres fundacions privades o companyies, amb accés a la informació tant o mes
difícil que en el cas de l’administració pública.
En tercer lloc m’agradaria perfilar qui investiga en control del tabac. Quines institucions, quins
grups, quines persones i quin perfil tenen. No tenim ni CIBER ni RTIC que
s’ocupi del tabac específicament. La recerca en control del tabac, per la definició
que feia abans, hauria de ser eminentment de caire multidisciplinar i, seguint
la tendència en recerca biomèdica en general, de caire col·laboratiu entre
grups i institucions nacionals i internacionals. Espero poder treure quelcom de
l’anàlisi dels articles!.
Sense saber encara quin serà el resultat d’aquesta
“aproximació” a la recerca en control del tabac a Espanya si que veig ja
bastant clar que serà incompleta i que, a banda de les conclusions
“descriptives” m’hauria d’atrevir a dir quelcom més. Però com? Això caldrà
pensar-lo amb una mica més de calma! De moment, tinc esbossada la xerrada. Dintre
de poc us ensenyo com ha quedat.
Hola David, molta sort en la xerrada, segur que anirà molt bé. De fet teñia molt interès en assitir, però per motius laborals em serà impossible. T'aniré seguint aquí i al Twitter a veure que expliques.
ResponEliminaUn dia m'agradarà parlar amb tu. Soc infermera i he treballat durant 20 anys a grans Hospitals de Barcelona (Bellvitge, Sant Pau, Hospital del Mar..) em vaig especialitzar en Medicina Nuclear i sobretot en la posada en marxa de serveis de nova creació. Recentment he engegat un projecte personal encaminat a acompanyar a les persones en el procés de recuperació de la salut i adquisició d'estils d vida saludables a través d'activitats amb un esperit lúdic que fomenti l'aprenentatge actiu.
Bé, molta sort en la teva conferència, segur que serà molt iñteressant!
Arreveure
Disculpa Esteve! T'he anomenat David! ah! Per cert! A la teva descripció al bloc poses tot de tu menys el nom! :)
ResponEliminaArreveure