Una setmana a Nova York, turisme i salut pública

Post en castellano











Tot just he tornat de Nova York, d'una setmana de turisme estiuenc, durant la qual he començat a conèixer aquesta gran ciutat. He fet com tant d'altres turistes el que suggereixen les guies i et recomanen els amics (moltíssimes gràcies María José, Mónica, Alberto, Núria): metro, Central Park, Broadway, MoMA, Empire State, gospel, "avenues" amunt i avall, "diners" i "delis"... moltes coses per a una setmana i sempre amb els ulls ben oberts!

Durant aquesta setmana no he pogut renunciar a la meva condició d'epidemiòleg i salubrista, i per això més que explicar coses sobre NewYork City (NYC) que ja estan molt ben explicades en guies i blogs, us explico algunes coses que m'han cridat l'atenció des del punt de vista de l'epidemiologia i la salut pública.

Com no podia ser d'una altra manera, he de començar amb el tabac (biaix personal afegit a que NYC ha estat ciutat pionera en control de l'epidèmia tabàquica). Tenia ganes de veure aquesta trepidant ciutat que tant ha fet per reduir el consum de tabac entre els seus habitants. Segons les dades del Departament de salut de NYC, la prevalença en adults ha disminuït del 22% l'any 2002 al 14% l'any 2010.

La meva percepció, però, ha estat que hi ha un munt de gent fumant pel carrer. No he comptat fumadors i no fumadors, no estic tan boig, i em crec les estadístiques (!) però la sensació era de veure molts fumadors. Gran contrast amb les prohibicions de fumar a parcs o a les portes de determinats edificis o negocis, que ja voldria jo per a casa nostra.

Vull pensar que, com fumar és prohibit als espais interiors, molts fumadors ho fan al carrer, i també que bona part de la gent que he vist fumant tampoc eren neoyorkinesos... He trobat burilles i algú fumant en llocs on està prohibit, com ara als "Strawberry fields" en memòria de John Lenon... així que les lleis a NYC, com a tot arreu, no només s'han de fer, sinó que també s'han de fer complir! 

Al costat del mosaic "Imagine"

Als parcs i platges de NYC no es pot fumar  (Central Park)

Expositors a una CVS Pharmacy

I per acabar amb el tabac, que no ho és tot en salut pública, una altra curiositat. Als "pharmacy stores" on es venen medicaments amb recepta i OTC, i un munt de coses més, també hi trobem tabac a uns preus que ja voldria jo per a Espanya (un positiu de nou per a l'estat de NY!). Al costadet mateix, hi trobem la farmacopea necessària per intentar deixar de fumar. L'expositor de tabac, amb gran anunci al damunt, em va cridar tant o més l'atenció que el seu "contrapunt".

Una altra cosa que m'ha cridat l'atenció a NYC és la quantitat de "missatges de salut" que es poden rebre al carrer i als mitjans de transport, a banda dels anuncis a la TV. Al metro, per exemple, he pogut veure tant en anglès com en castellà, recomanacions clares i senzilles per fer activitat física, amb un suggerent "Fes de NYC el teu gimnàs"; o també al metro, informació sobre el risc d'accidents ("No et converteixis en una estadística). O dues altres campanyes que hi havia al carrer: l'impactant "Ningú mereix morir" de la Lung Cancer Alliance i una altra sobre absentisme escolar de l'ajuntament de NYC ("Saps on són els teus nens?"). A banda d'això, també vaig veure cartells anunciadors de dos actes (una cursa i una concentració) de suport a la recerca contra el càncer de l'American Cancer Society. I des d'un punt de vista asssitencial, també em va cridar l'atenció la publicitat (comercial, amb "testimonis" de pacients) d'hospitals i clíniques a la TV o "sobre el terreny": al voltant dels hospitals les banderoles a les faroles amb lemes més o menys ben-trobats anuncien els seus serveis i obertura a la comunitat.

Missatges de salut al metro i al carrer

NYC és una gran ciutat on les desigualtats socials també són més que aparents. En moure's d'un lloc a l'altre de la ciutat pots contrastar en menys de 20 minuts els carrers i els habitants de Chinatown amb els del Upper West Side. I el luxe de les botigues de la 5th Av contrasta amb les persones remenant les papereres en cerca d'ampolles de plàstic buides, a la mateixa 5th A o sobre el pont de Brooklym. Curiosament, en termes de salubritat, a casi tot NYC les olors (coses de l'agost?) i les bosses d'escombraries pels carrers són una constant que crida l'atenció i que semblaria que una ciutat com aquesta hauria de tenir més ben resolt.

Obrim també els nostres ulls a la salut pública quan caminem pels nostres pobles i ciutats?