Primera graduació (MM, CMB, CBM)

El passat dilluns 17 de juny es va graduar oficialment la primera promoció del Grau de Ciències Biomèdiques (2009-2013) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Era un acte esperat pels nous graduats i les seves famílies, com gairebé tota graduació, i també pels professors, o si més no pels professors "motivats" que no vàrem faltar.

Va ser un acte acadèmic, al Paranimf de l'edifici històric de la UB, però al mateix temps va ser molt fresc. Fresc per les intervencions dels graduats per boca dels seus delegats, el Pere i la Cristina, que van fer un repàs molt ric i vivencial del que aquests quatre cursos a la Universitat els ha representat. Des de recordar-nos que han estudiat tres graus diferents (van començar Medicina Molecular, van seguir amb Ciències Mèdiques Bàsiques i finalment han acabat Ciències Biomèdiques) o explicar-nos el "és que sou la primera promoció" que després de sentir n-centes vegades van adoptar com a l'eslògan.

A l'acte va haver-hi més parlaments (massa? m'ho va semblar... però en una festa així són tolerables i  tots van ser molt sentits!). Van parlar els doctors Gaspar Rosselló (vicerector de Política Acadèmica i Qualitat), Francesc Cardellach (degà de la Facultat de Medicina), Carles Miquel (coordinador del Programa de Recerca i Innovació en Ciències de la Salut de la Generalitat de Catalunya), Claudi Alsina (secretari del Consell Interuniversitari de Catalunya), i els padrins de la promoció, doctors Santi Ambrosio (professor del Departament de Ciències Fisiològiques II) i Pablo Engel (professor del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències, a més del Pere Fontova i la Cristina Pinar (graduats). Va haver-hi, a més a més del recordatori d'anècdotes i agraïments a les famílies, una menció especial per al Dr. Ramon Bartrons, "pare intel·lectual" i activador del Grau de Medicina Molecular (com el coneixíem en els orígens, ara fa 7 o 8 anys).

A proposta del Santi Ambrosio, es va fer el jurament de l'investigador biomèdic, que ben aviat publicare al final d'aquest post, es va fer entrega solemne dels diplomes i l'acte va concloure amb el Gaudeamus Igitur, en play-back :(  --crec que proposaré una optativa per aprendre'l-- i una copa de cava i pica-pica als jardins de l'edifici històric. 

I per acabar, un missatge final per aquests nous graduats, com vaig posar per tancar el CampusVirtual: "només dir-vos que ha estat un plaer fer-vos de profe de TIC (i una mica d'estadística)... tot i que sóc profe d'epidemiologia i la meva recerca és epidemiològica, vaig disfrutar molt a primer (de fet, va ser "inventar-me" l'assignatura, i això sempre és emocionant) i ara més a quart, veient com heu "crescut" com a persones i futurs científics!" 

Moltes felicitats!

Link a la notícia institucional: "Graduació de la primera promoció de ciències biomèdiques"

Final de curs

Ja som a mitjans de juny. Mig any o, el que és el mateix, la segona meitat del curs. Fa sis mesos acomiadàvem l'any. Ara tanquem el curs. Aquest dues escales temporals ens van marcant el ritme. Els anys naturals i els cursos "acadèmics". 

Aquest matí m'he deixat sorprendre: una botiga, a Hèlsinki, amb tot el sòtan dedicat a guarniments de nadal. Tan a prop del nostre estiu, amb el cap de fet ja posat en què farem per Sant Joan i per vacances, que els avets "nevats", les estrelles, els "gnomos nadalencs" i les espelmes vermelles m'han arribat a confondre. Però m'he entretingut mirant-los, pensant on posaria aquella espelma o aquell nan (o on no els posaria). Per un moment m'ha semblat que m'havia despistat i que, en un "pasapalabra" inadvertit, se m'havia escapat el tan anhelat estiuet! I he pensat en el final de curs, el que hem fet i el que queda per fer. Perquè algunes coses van amb aquest calendari i altres amb el natural, a la feina i a casa. Tanquem un bon curs, crec. 

A la universitat, "superat" el primer curs amb l'assignatura reconvertida en mitja assignatura i al segon quatrimestre, i també primer any d'assignatura optativa i de treballs de fi de grau. Tot plegat força novetats que he sabut portar. A l'ICO anem per anys naturals, i l'estiu marca, si més no, una certa treva. Treva molt necessària, amb sis mesos intensos de gestió de projectes i persones, amb molt de temps dedicat a escriure i desescriure, i molts dies invertits en viatges (ara a l'avió, de tornada d'Hèlsinki). És el moment per veure com van les coses i preparar i agafar forces per a la resta de l'any, que caldran.

Ha estat també un curs d'estrenes, la uni per a la Mar i el batxillerat per al Lluc. Crec que bé, si més no per la meva banda, malgrat alguns nerviosismes... a vegades em sembla que les notes em preocupen més a mi que a ells. I durant aquest curs hem començat les celebracions dels 25 anys de casats amb la Pitura -que no acaben perquè això ho tenim en escala d'any natural! I ha estat un bon curs amb els amics, tot i els problemes de salut de pares i mares. L'empeny de cada dissabte amb la missa jove, malgrat alguns decensisos de tant en tant, va donant fruits. I la pregària de Taizé està també més viva que mai. La comunitat al voltant d'aquests dos nuclis, i el grup de coopes, es va fent ferma i ajuda en el dia a dia. Ha estat el primer curs del blog prentetemps.cat, projectet de parella del que estem molt i molt contents (amb casi 8000 visites des de l'octubre i 76 posts). I acabarem el curs de voluntariat a Castellnou, de cuiners, posant 10 dies de les vacances al servei dels joves que es formen com a monitors i directors de temps lliure. No és anar-se'n a la xinxanpun a no saber què trobaràs, però m'ho aprecio molt i li veig tot el sentit. Això és part de la meva, de la nostra, vocació.

I aviat serà el moment de plantejar-nos el nou curs, nous reptes i projectes en l'entorn personal, però això donaria per a un nou post...