Vuit anys de profe (titular)

Fa molts més anys que "faig de profe", però ahir va fer anys que sóc oficialment "professor titular". Crec que les meves primeres classes "particulars" les vaig fer quan estudiava 5è o 6è d'EGB... i no vaig parar amb les classes particulars ni durant el BUP, el COU o la carrera, i fins i tot sent ja becari a l'IMIM. A la universitat vaig començar tímidament però precoçment, col·laborant amb els seminaris de medicina preventiva i salut pública de 5è, a la llavors "UDIMAS" de la mà del Miquel Porta... quan jo encara era estudiant de 6è (corria el curs 1989-1990...)!. I molt poc després, ja de becari a l'IMIM, a banda de la MP&SP, vaig fer classes al màster i al doctorat de metodologia de la recerca i salut pública de la UAB, i amb en Joan R. Villalbí, al curs d'epidemiologia del Centre d'Estudis Col·legials del COMB. A tots dos, i al meu mestre de primària, en Josep Maria Campanyà, dec bona part de la meva vocació docent. Gràcies.

Fa vuit anys que vaig fer el concurs a la UB per a la plaça de professor titular d'universitat. La meva agenda m'avisa cada any d'aquest aniversari, perquè ho vaig anotar en ser una de les coses per les quals més he lluitat i de les que em sento més orgullós. Aquell concurs arribava després de molta docència de posgrau a l'Institut de Salut Pública de Catalunya (gràcies també a l'Andreu Segura), de molta docència com a professor associat primer a la UB (gràcies a en Jaume Canela, que em va acostar a la UB), després a la UPF (gran etapa de la mà del Fernando García-Benavides, gràcies!) i després, ja habilitat (tota una aventura l'habilitació a Jaen, gener de 2007), a la UB de nou. Si no em descompto, i per acabar la "cronologia docent", crec que des del 1990 no he parat de fer classes a la universitat, excepte l'any que vaig estar a Milà de postdoc (1995).

I coincideix que just la setmana passada he pogut fer un curs d'aprenentage basat en problemes (ABP), de la Fundació Dr. Antoni Esteve (i aquí el darrer agraïment per en Fèlix Bosch, que ha cregut i impulsat els seminaris sobre escriptura, l'altra meva gran passió docent). Bé pels ABPs! Si bé "res de nou", que ja ve de lluny com ens recordaven els profes. Però tot un repte si penses, com penso, que allò més important és facilitar que els alumnes aprenguin. I quantes vegades ens oblidem que aquesta és la missió de la universitat, la nostra missió com a docents! Aquest excel·lent curs m'ha fet reflexionar i repensar la docència, no només com la faig sinó també perquè la faig. I el darrer agraïment, pels alumnes, passats, presents i futurs --ja està tot dit.

Foto: Fundació Dr. Antoni Esteve (2015)